|
<<< |
|
SEMANARIO “LIBERACIÓN” Publicación en lengua española para Europa y América Latina Malmö, Suecia - Edición de 22-Octubre-2004 www.liberación.press.se REVISTA DIGITAL “PANORAMA CULTURAL” Artículo publicado el 18/12/04 www.panoramacultural.net/Suecia (buscar autor Víctor Montoya) Article: Aproximacions a l'obra pictòrica de Manuel L. Acosta (extracte) En l'extensa obra de l'artista Manuel L. Acosta hi ha pintures que criden l'atenció per la seva plasticitat i poder expressiu. Són quadres que convoquen a la reflexió i a la presa de consciència. Una doble dimensió humana que converteix a l'artista en un retratista de la seva època i en enemic declarat de les injustícies socials, la depredació ecològica i les guerres insensates. “Els miners i el Tío” És interessant observar com un pintor nascut a Málaga pot sentir-se seduït pel tema concernent als miners bolivians, els avantpassats dels quals van ser els mitayos de la colònia en terres americanes. Es tracten d'imatges del més pur realisme que, titulats “Déu va crear a l'home” i “Miners”, ens transporten en la imaginació cap als àmbits tel·lúrics del massís andino, on regna no només “el Tío” (deïtata, déu i diable de les mines), sinó també la grandiosa i dadivosa Pachamama (Mare-Terra), qui tanca en les seves entranyes les riqueses minerals i, en la seva condició de divinitat femenina, és la principal fecundadora de la naturalesa. La pintura de Manuel L. Acosta, inspirada en fotografies captades en l'interior de la mina, és una revelació del treball dantesco dels miners que, per la seva ment procliu a les superstición i el sincretismo religiós entre el paganismo ancestral i el cristianisme occidental, conviuen en harmonia amb les seves deïtates del bé i del mal, com és el cas del temible i venerat Tío, que la seva estatuilla de greda i quars va ser captada en plenitud pel fotògraf suís Jean Claude Wicky. Els miners, retratats amb un rerefons fosc que contrasta amb la llum fosforescente dels llums enganxats en els guardatojos (cascos de protecció), destaquen amb la seva fortalesa física, gairebé ciclópea i metàl·lica, subjectant la perforadora en les seves mans nudosas i trepant la roca per sobre dels seus muscles nus a causa de les altes temperatures que es presenten en les galeries més recòndites de la mina. L'artista, per ventura sense saber-lo, està germanat amb els grans muralistas bolivians, com Miguel Alandia Pantoja i Wálter Solón Romero, qui van pintar d'una manera monumental la tràgica realitat dels treballadors del subsòl, exaltant les seves lluites, triomfs i derrotes, no només per a deixar constància que va ser una classe social revolucionària per excel·lència, sinó també perquè els miners van constituir la columna vertebral de l'economia nacional durant el segle XX. Van ser ells qui van llançar els seus pulmons per a enriquir a les oligarquias i van ser ells les víctimes de l'explotació capitalista. Estranya molt que aquest pintor malagueño, la infància del qual va transcórrer en el nord d'Àfrica, pinti la realitat dels Andes amb tanta precisió com pinta les comarques i els paisatges pirinencs, els paratges solitaris i les altes muntanyes, tan dures i àrides com les de l'altiplà bolivià. “Sensibilitat i compromís” Manuel L. Acosta, desconcertat davant el misteri de la creació i la vida, ens transmet, amb sensualisme i domini de l'ofici, manifestacions visuals que la seva sensibilitat va saber reelaborar en el seu fur intern com revelant negatius en una càmera fosca, amb matisos diversos, on ressalta la barreja de vermells i blaus, clarobscurs i contrastos que requereixen els objectes atrapats en una magnífica obra d'art No hi ha dubte que estem enfront d'un artista les pintures del qual a l'oli són una permanent recerca de tècniques que, unes vegades retratant escenes de la vida real gairebé amb precisió fotogràfica i altres vegades experimentant amb tècniques surrealistas i abstractes... No és menys ponderable la seva actitud humanista, principi i fi del seu credo pictòric. Es declara artista compromès amb la seva realitat i el seu temps, no en va els seus quadres reflecteixen una clara preocupació social i existencial; una ideologia que, identificada amb els desposseïts i maltractats, queda plasmada en gran part de la seva obra. És qüestió de contemplar aquesta sèrie de pintures dedicades a la repressió política, la tortura i el crim institucionalitzat pels sistemes de poder, que encara estan latents en el pou fosc de la memòria col·lectiva d'un continent que es va dessagnar durant les dictadures militars, els atropellaments de les quals de lesa humanitat van sembrar el pànic i el terror. Manuel L. Acosta és un cas singular en aquest context, ja que, a diferència dels pintors comercials que exerceixen l'art per l'art, ha posat la seva sensibilitat i talent al servei d'una causa justa. No en va les seves pintures de denúncia social, que aborden els temes de la repressió política, la tortura i el crim, són crits punyents de protesta i ho situen entre els pintors que van decidir apoper un model de societat més equitatiu que el qual oferix el despietat sistema imperant. Víctor Montoya (escritor boliviano)
|
|
Crítica de Rosa Sontag Sobre l'obra "Home lligat" - Gener 2003 Manuel L. Acosta és un pintor compromès, un artista del seu temps, que ens obsequia amb les més profundes reflexions i crítiques actuals. L'obra que aquí tractem "Home Lligat", se'ns presenta com la figura deformada d'un home, lligat, sense força, rendit davant la seva destinació, que no és altre que la mort. La figura apareix tendida sobre una superfície que podria ser fusta, amb les extremitats encadenades i en mal estat. Tot el seu cos té una expressió cadavérica, que ens refereix a la mort, signes d'aquesta mateixa mort són la inactivitat de la persona, l'absència d'ulls i boca, fins i tot els pulmons manquen d'oxigen en el seu interior, deixant nues febles costelles. Ens trobem davant un cos, que si no està mort, li falta poc. El que ara apreciem, són les restes del que va ser un home jove, amb una poderosa musculatura, que a causa de les cadenes i el temps perd tota fortalesa convertint-se en pell i ossos. Entre altres referències com podria ser un assassinat amb martiri o la mateixa passió de Jesús (la fusta sobre la qual està podria ser una creu), aquesta pintura ens evoca una qüestió metafísica: apareix el poder de la mort en el seu vessant més contradictori, doncs no es tracta d'una mort natural sinó forçada, una mort producte del esclavismo, de l'encadenament progressiu, sobre un ésser que ha estat lligat perquè aquest era la seva destinació, ens estem referint a la qüestió de l'ànima, i a l'encadenament que sofreix des del seu mateix naixement, un arrelament a un cos que no fa sinó que limitar-la. Aquesta és i serà la nostra tragèdia humana." La corporeidad és límit de l'esperit, i no només fa que l'ésser humà hagi d'estar sotmès al procés del desenvolupament en el temps i en l'espai, sinó que també a les necessitats, a les malalties, al desgast, al mal i a la mort. Aquest és el límit major que té la condició humana per raó de la seva corporeidad" Sant Tomás de Aquino. Rosa Sontag – crítico de arte. |
|
ALGUNES CRÍTIQUES I REFLEXIONS … REFLEXIONES... |
|
Entrevista a M. L. Acosta - Revista Digital RedAragon 28.03.03 |
|
... |
